2016-03-08-Mamapop-StreetARt-mamapop

El dia de la dona treballadora, l’associació Mamapop va cedir a la ciutat de Lleida un mural creat per l’artista Lily Brik

El passat dia 8 de març, dia de la dona treballadora, l’associació Mamapop va cedir a la ciutat de Lleida un mural creat per l’artista Lily Brik, que ella mateixa va pintar en una paret de la plaça dels Gramàtics de Lleida (carrer Sant Martí, 13).

L’acte va començar amb la lectura d’uns textos, creats per a l’ocasió, que feien referència a la dona, a la flor i a la llum, els tres elements que integren el mural. Tres dones (una a cada balcó) Anna Simon, Núria Serrate i Mari Bometón, van representar les tres etapes de la vida de la dona.

El primer mural de grans dimensions d’aquesta muralista de l’art urbà a la seva ciutat és un projecte artístic vertical de 7,5 m x 9,5 m i que porta per títol “Mamapop”. L’obra vol retre un homenatge a les dones i a la seva lluita contra el càncer de mama.

L’obra de Lily Brik es caracteritza per utilitzar la dona com a protagonista. En aquesta ocasió, mitjançant el mural, es busca fer divulgació de la lluita contra el càncer de mama a través de la intervenció en un espai públic mitjançant l’art urbà.

La iniciativa forma part de la 3a edició del Mamapop, un espectacle musical solidari que té com a objectiu recaptar fons per a la investigació contra el càncer de mama i sensibilitzar la població a través de l’art i la cultura.

Dona d’aigua. Nenúfar que sures al bell mig de l’estany. La flama menuda que crema la fosca. La flor etèria que perfuma el quadern amb aromes del Nil. L’horitzó vegetal que t’impulsa voluntat amunt. La punta afilada dels somnis que s’obren pas a cavall de fils d’Ariadna. La tendra pressió sobre la carn encetada. El bàlsam que unta el teu cos de fragància.

Tu, la donzella que ostentes el poder de netejar les ferides i d’esborrar qualsevol rastre de dolor. Qui et coneix, et sap capaç de transformar la dona en càntir per encabir-hi l’aigua. Tu, que del mal oratge, en fas calma.

La flor que beu de la bassa. Modesta poncella amb tacte de vellut. D’arrels profundes, els teus pètals malden per cobrir-se de sol. No sempre ho aconsegueixen, però.

La vida s’obre pas, malgrat tot. Entossudida, t’empeny riu avall.  On una llum resplendent envaeix  racons per a molts inaccessibles. Bé saps que una, una sola flor, pot guarir tots els teus mals. Un dolor de rosa.   

A la teva vora, la mort s’aparta. I,  la llum més tènue,  injecta de claror la nit més fosca.

Núria Serrate i Cunill