Jose-Luis-Es-pot-treballar-en-vacances

Es pot treballar en vacances?

Jose-Luis-Es-pot-treballar-en-vacances

La paraula vacances deriva del llatí “vacatio”: que significa estar lliure, descansar o estar desocupat. El terme vacances és sinònim de llibertat, enfront de l’obligació del treball. Significa desconnexió. Carregar les piles. Recobrar energies. Les vacances, sempre s’ha dit que són “sagrades”. Encara que per desgràcia no tots poden fer vacances, sigui per mancança de feina, per malaltia o per què han de fer cura de familiars malalts.

Les vacances periòdiques retribuïdes i anuals són un dret reconegut constitucionalment a tots els treballadors per compte d’altri (art. 40,2) i per l’Estatut dels Treballadors (art. 38), amb càrrec de l’empresari i la seva durada pot ser millorada per la negociació col·lectiva, contracte o pacte individual. Aquest dret també ha estat reconegut de forma reiterada pel Dret Social Europeu. És un dret mínim necessari, indisponible, irrenunciable i obligatori.

Hi ha una gran problemàtica entorn de les vacances i que sorgeix de les males pràctiques i d’una gestió deficient i que, en molts casos, surt perjudicat el treballador. L’aplicació i interpretació de les normes jurídiques no són pacífiques. Però en aquest article d’opinió em referiré exclusivament al cas concret, en el que un treballador va ser acomiadat per l’empresari, en descobrir que durant el període de vacances treballava per una altra empresa. Per tant, la pregunta que ens podem fer és la següent: es pot treballar durant les vacances per una altra empresa? Abans de resoldre la qüestió plantejada, s’ha de fer constar que durant les vacances no es produeix un trencament del contracte laboral, sinó simplement una pausa en la prestació de serveis per part del treballador.

Amb la crisi econòmica, ha estat molt habitual que s’utilitzin les vacances per continuar treballant i percebent altres retribucions. També, i de forma simultània, es dóna el cas que s’ha incrementat el nombre de persones que tenen més d’un treball per poder arribar a final de mes.

Durant les vacances pot succeir alguna cosa similar, que l’empleat alliberat de treballar per l’empresa original o principal, es dedica durant aquest espai de temps a exercir altres funcions laborals en una altra empresa.

Si bé és cert que en aquest supòsit concret d’acomiadament per part de l’empresari a un operari que treballava en una altra empresa, un jutge va considerar l’acomiadament com a procedent (això és important a efectes d’indemnització), en considerar que les vacances són per descansar i reposar energies i que hi havia, a més a més deslleialtat i transgressió de la bona fe contractual. El Tribunal Constitucional en sentència 192/2003 de 27 d’Octubre, va declarar nul aquest acomiadament, argumentant que la visió de les vacances com a temps exclusivament d’oci i de recuperació d’energies resultava antiquada. El Constitucional va interpretar que l’empleat no està obligat a descansar en vacances, sinó que pot gaudir-les com vulgui, fins i tot treballant, a condició que no es produeixi competència deslleial, hi hagi un pacte de plena dedicació o pugui perjudicar els interessos d’una d’elles. El Tribunal Constitucional va manifestar al respecte, que el treballador té el dret de disposar del seu temps lliurement per a expressar la seva pròpia personalitat com consideri adient. Si vol treballar en un altre lloc, doncs ho pot fer; en cas contrari seria reduir-lo a un mer artefacte productiu, com si fos part de la maquinària de l’Empresa. El treballador pot treballar en una altra empresa, però el que no pot fer mai, és quedar-se a la mateixa empresa principal, continuant exercint les seves funcions durant el període vacances (evidentment retribuïdes), perquè, com ja hem dit anteriorment, són un dret irrenunciable.

Hi ha un altre aspecte a considerar, és el cas que l’empresari original o principal, volgués que el seu empleat es reincorporés al seu lloc de forma immediata durant les vacances. El treballador no té l’obligació de donar una resposta afirmativa i acudir immediatament a la feina. Ni la llei ni la jurisprudència diuen res al respecte, excepte que hi hagi una situació de força major o circumstàncies excepcionals.

Les vacances són del treballador i pot utilitzar-les de la forma que ho consideri adient. El treballador és lliure per desplegar i desenvolupar la seva pròpia personalitat, respectant-li en tot moment la seva dignitat. L’empresari té totalment prohibit el fet de reduir les vacances, o anul·lar-les, ni tampoc pot sancionar a un empleat traient dies de descans.

Jose Luis solans Pueyo

Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida.