Jose-Luis-assassins

L’assetjament laboral: Els assassins psicològics

Jose-Luis-assassins

Tots hem tingut en el l’empresa que treballem, petits conflictes i disputes que es solucionen més o menys satisfactòriament; però en aquest article ens referirem a un altre tipus de conflicte interpersonal més greu, el denominat: assetjament laboral o psicològic en el treball o “mobbing” i que pot afectar a) al treballador: sentiments d’ansietat, depressió, fracàs, apatia, aïllament; trastorns de salut, psicològics i somàtics i problemes funcionals; trastorns de concentració…; també pot afectar: b) a l’organització del treball: disminueix la quantitat i qualitat del treball desenvolupat pel treballador; conflictivitat laboral; menys rendiment; més absentisme, justificat o no; pitjor clima social; més conflictivitat laboral; increment de l’accidentabilitat…; afecta també al c) nucli familiar i social: l’entorn del treballador pateix les conseqüències de la seva desmotivació; sense expectatives ni ganes de treballar; i finalment d) afecta a tota la societat: per la pèrdua de la força del treball; els costos de l’assistència mèdica; costos de pensions d’invalidesa… L’assetjament laboral o moral, pot afectar en l’actualitat entre el 5% i el 16% de la població activa espanyola i consisteix en una violència psicològica extrema; en abusos verbals; comentaris ofensius; burles; insults; rumors i calumnies malintencionades; bromes inapropiades; amenaces per escrit o telèfon; intimidacions; humiliacions, menyspreament i menysvaloració en públic; càrregues de treball irracionals i inusuals; crítiques i retrets per qualsevol cosa, etc, dirigida contra un treballador i portada a terme generalment, per un grup o una persona sola.

L’assetjament laboral o psicològic, ha crescut en Espanya un 40% des de l’inici de la crisi. Una crisi, que, per altra part, ha aportat una por i una angoixa afegida als treballadors, i que ha fet que les víctimes es sotmetin més fàcilment i que al mateix temps s’hagi incrementat la impunitat dels assetjadors. L’assetjament laboral, condueix a un deteriorament de la salut mental i a una disminució del benestar, posant a la víctima en una posició dèbil i vulnerable i en un blanc fàcil, el que comporta una espiral d’abusos… Però que és un assetjament laboral? és una fustigació, intimidació o pertorbació; és un comportament que atenta contra l’honor de les persones; menyscaba i danya la dignitat, la integritat moral, personal, la reputació i la pròpia imatge; que mina la moral del treballador; que li fa perdre l’autoestima i el sotmet a un procés d’aïllament que el degrada constantment. Per a que sigui un autèntic assetjament, l’acció ha de ser potencialment lesiva i no desitjada i dirigida contra un o més treballadors, en el lloc de treball o per conseqüència del mateix amb la pretensió que la víctima abandoni el treball tractant d’anul·lar la seva capacitat professional. La víctima és considerada pels agressors com una molèstia o amenaça per als seus interessos personals (ambició de poder, de riquesa, posició social, manteniment del “status quo”, necessitat d’extorsió, etc). Normalment els treballadors no pateixen assetjament pel que fan sinó pel que són. Les víctimes, habitualment, no són treballadors mediocres, sinó tot el contrari. En aquest sentit hi ha casos freqüents en els quals, les víctimes són dones brillants en entorns masculins (assetjament laboral discriminatori: que podrien ser per raons de sexe, racials, ètniques, religió, conviccions, etc). Són treballadores assetjades pel simple fet de ser dones o per ser dones brillants o simplement per reclamar els drets que els corresponen. També existeix l’assetjament maternal, que és aquell que va dirigit contra les dones embarassades, pretenent la destrucció de la víctima de forma directa i donant un “avís a navegants” per totes aquelles dones que es vulguin quedar en aquest estat.

De les professions més afectades pels assetjaments laborals estan els funcionaris i personal laboral de les Administracions Públiques; professors de les Universitats Públiques (endogàmia i caciquisme) i Privades; treballadors de l’ensenyament primari, secundari i superior; treballadors de la salut, etc. No oblidem que l’empresa Telecom fa temps que ha estat essent investigada pels nombrosos suïcidis registrats recentment entre els treballadors d’aquesta empresa.

De quina manera pot actuar la víctima? Hauria de denunciar aquests fets, hi per això, la normativa vigent ens ha proporcionat diversos mecanismes: els interns dins de l’empresa i els externs. Els interns són: en primer lloc, els fets s’han de posar en coneixement dels Representants Legals dels Treballadors o del Comitè de Seguretat i Salut de l’empresa (proposar que es realitzi una investigació profunda dels fets i s’adoptin les mesures adients i contundents per corregir les conductes infractores). Sempre, cal, que abans de interposar una denúncia dels fets, és del tot necessari dirigir-se a l’empresa per escrit i deixant constància de la seva recepció.

Posteriorment i dins dels mecanismes externs, cap la possibilitat de denunciar els fets en la via administrativa davant de la Inspecció de Treball i en segon lloc utilitzar l’emparament judicial: optant per la resolució del contracte per voluntat del treballador per greus incompliments contractuals de l’empresari (amb indemnització legal, que serà d’idèntic import que per als supòsits en els quals es declari la improcedència d’un acomiadament, i amb dret a percebre la prestació contributiva d’atur; també es pot demanar una indemnització per danys i perjudicis morals o psíquics o bé finalment acudir al procediment per violació dels drets fonamentals.

Les solucions a l’assetjament laboral o moral no necessàriament han de passar per un procés judicial (ni tan sols un de cada mil casos té un procediment judicial i dels quals més de la meitat no arriba a judici, perquè es produeix un acord abans; i els casos sotmesos a judici, la majoria són desestimats (entre altres qüestions per la dificultat que entranya el recaptar informació i proves adequades, necessàries, suficients i vàlides en dret. Les proves que poden utilitzar-se podrien ser: correus electrònics rebuts, documents, testimonis, fotografies, etc. La jurisprudència reconeix la dificultat de provar l’existència de l’assetjament laboral; com a mínim s’han de aportar indicis que ha de ser fets i no deduccions. La millor manera de lluitar contra aquestes psicòpates organitzacionals (dirigents freds i implacables i que són molt eficaços en situacions de retallades que es pateixen molt sovint en les empreses i institucions d’avui dia), és la a) prevenció (desenvolupant des de el propi centre de treball de regles clares sobre resolució de conflictes personals, que puguin garantir el dret de queixa i l’anonimat, preveient sistemes de mediació i/o arbitratge i també, el superiors jeràrquics haurien de desenvolupar habilitats per conèixer els conflictes i els símptomes del “mobbing” per al seu reconeixement ràpid); b) la formació; c) la divulgació dels casos que es puguin produir i d) la solidaritat de tots els companys de les víctimes. Totes les empreses haurien d’introduir en els seus propis convenis col·lectius, clàusules referents a la problemàtica de l’assetjament laboral i el procediment per a possibles vies de solució (a Catalunya el 32 % del Convenis Sectorials vigents no sancionen l’assetjament sexual dins de les empreses i el 77% tampoc conté la fustigació per raó de sexe). Tot això són eines fonamentals per evitar que els treballadors (no oblidem que abans de treballadors són persones), deixen en el penjador, juntament amb la seva jaqueta, els seus drets fonamentals, quan entren en el lloc de treball.

El motiu principal d’aquests assassins psicològics és l’encobriment de la seva pròpia mediocritat, de les seves pors i inseguretats que experimenten respecte a les seves pròpies carreres professionals. Intenten desviar l’atenció o desvirtuar les situacions de risc per ells. En la vida sempre es repeteix les mateixes pautes: el que més crida; el que és més agressiu i el que assetja més és el més feble, insegur i de més baixa autoestima. Els crits amaguen i tapen els seus complexes i la seva inferioritat.

Jose Luis Solans Pueyo

Doctor en dret. Professor de l’Escola de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la UDL.