Article

El teletreball: un suïcidi professional?

Article

El teletreball o treball a distància, permet al treballador exercir les seves tasques laborals, en un lloc diferent a l’oficina, preferentment des del domicili, o a casa d’un amic o familiar; des d’un restaurant o un bar o qualsevol altre lloc. És una forma flexible d’organització del treball en el desenvolupament de l’activitat professional, sense la necessitat que el treballador estigui present físicament en l’empresa durant una part important del seu horari laboral. És un treball realitzat a distància, mitjançant l’ús intensiu i suport de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs),en el marc d’una relació de treball o un contracte.

Segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística) el nombre d’empleats que treballen en el seu domicili a temps fixe o parcial ha baixat en més de 95.OOO persones entre 2013 i 2014. Adecco calcula que l’any passat es va reduir en altres 20.OOO persones el nombre d’empleats que treballen a distància (en els anys difícils de la crisi, les empreses amb l’objectiu de reduir costos (entre ells reduir costos de transport), aconsellaven als seus empleats, treballar des de casa. Ara que l’economia va una mica millor, hi ha un a dinàmica inversa: les empreses fan tornar als empleats a l’oficina. Avui dia, tenim 1,3 milions de persones que és beneficien del teletreball.

Però, els empleats que treballen a distància tenen els mateixos drets que els que treballen dins de l’oficina? La normativa laboral   els reconeix els mateixos drets, retributius, col·lectius, de la Seguretat Social, i de protecció de la salut que els que presten els seus serveis en el centre de treball.

S’ha de fer constar que el teletreball ha de ser voluntari pels treballadors i empresaris afectats. A més a més aquest sistema de treball no pot afectar a l’estatus laboral de l’empleat, ni la negativa d’un treballador al teletreball, és per sí mateix un motiu per rescindir el contracte laboral, ni la modificació de les condiciones de treball. L’Estatut dels Treballadors els assegura l’accés efectiu a la formació professional a fi d’afavorir la seva promoció professional.

A Espanya, solament el 7,4 % de les persones ocupades teletreballen, és a dir treballen a casa, mentre que a Europa la mitjana és un 13 %. Per tant és evident que en el nostre país no acaba d’encaixar aquest model productiu de treball, malgrat que beneficia tant a : 1) l’empresa: a)amb un menor cost de producció; b)eliminació del control horari; c) major productivitat per la implantació de treball per objectius; d) eliminació de l’absentisme laboral; e)menys problemes de convivència entre els treballadors ; com als 2)treballadors al disposar de : a)major autonomia, flexibilitat i mobilitat; b)incrementa la seva productivitat i rendiment; c) millora molt més, la seva vida familiar, personal i laboral; d) millor integració laboral de les persones amb discapacitat; menor estrès; e)possibilitat de combinar el treball professional amb les tasques domèstiques; f)horari flexible, més temps lliure i millor qualitat de vida; g) menys desplaçament i per tant menys pol·lució ambiental, estalvi en el transport, etc)

Però hi ha molts empresaris i sobretot treballadors que desconfien del treball a distància, de la seva flexibilitat i sobretot de les possibilitats d’ascendir i promocionar-se. Tenen els teletreballadors les mateixes possibilitats de promocionar-se que altres companys seus de la mateixa categoria però que treballen dins de l’empresa? L’Estatut dels Treballadors diu que tenen els mateixos drets. Però, que diu la realitat? A Espanya tenim un model de treball que encara valora més la presència del treballador en el seu lloc dins de l’empresa (presentis-me), que la productivitat (malgrat s’ha comprovat que els professionals que treballen des de casa són un 13% més productius que els que desenvolupen les seves tasques des de l’oficina). És veritat que difícilment es promociona per a llocs de major responsabilitat a aquells que no estan presents en l’oficina? Quins són els motius? La desconfiança respecte al treballador? El no poder mesurar el seu treball convenientment? Significa que si els empleats, estant presents un gran nombre d’hores a l’oficina són més productius, estan més implicats i són més fidels a l’empresa? Es pensa en tot cas, que l’aïllament del treballador comporta la falta d’integració del treballador en l’estructura de l’empresa?

El que si és cert que una enquesta realitzada en 70 països, afirma que 6 de cada 10 executius opinen que el treballar des de casa retarda la carrera professional. Sembla un contrasentit que pensem d’aquesta forma tant conservadora quan disposem d’una generació d’empleats híper-connectats i informatitzats, decidits a acabar amb el concepte tradicional que per treballar i rendir més és necessari estar a l’oficina. La professionalitat no es pot seguir mesurant pel temps que passem en el nostre lloc de treball, sinó pels objectius i els resultats reals que podem aconseguir. Crec modestament que hi ha altres maneres de valorar el nostre rendiment i eficàcia que simplement passar moltes hores dins de l’oficina, encara que no es faci res o estar com a mínim fins que marxi el nostre cap de Departament (el que és diu vulgarment escalfar la cadira i si cal fins a altes hores de la nit).Alguns empresaris prefereixen al treballador a l’abast de la vista malgrat que, avui dia compten amb eines tecnològiques que possibiliten a l’empresa la supervisió de les tasques que realitza el treballador des del seu domicili.

Amb el teletreball els treballadors rendeixen més; estan més compromesos amb l’empresa; presenten un 50% menys de desgast laboral i un increment de la seva satisfacció laboral.

La transformació digital i la consolidació del teletreball requereix un canvi cultural i de mentalitat en els equips directius de les empreses. Cal una visió futura més moderna i sense perjudicis. Es necessari passar d’una forma de treball basada en la presència a un altra en la que la consecució dels objectius sigui una prioritat. L’empresa actual no treballa per objectius, sinó per horaris. Hem entrat de ple en l’era de la transformació digital. Els treballadors professionals valoren molt positivament que les organitzacions posin a la seva disposició eines àgils i flexibles que els puguin permetre treballar de forma remota. Els joves estan impulsant una transformació en la forma de treballar i són els comandaments, en alguns casos, els que llastren la posada en marxa d’aquest canvi. Estem dins d’un model de treball que s’ha de reconduir.

El treball a distància és una eina per millorar l’exercici de qualsevol professió, desvinculada del lloc i de l’horari. Adaptant el treball a la vida i no la vida al treball. Substituint la paraula “obligació” per “ responsabilitat”.

 

Jose Luis solans Pueyo.

Doctor en dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals. Adscrita a la UDL.

 

 

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar